El temple wagnerià amb sobrepés històric
Magdolna Parditka i Alexandra Szemerédy, codirectores de ‘Rienzi’, amb Markus Kiesel, que s’ha encarregat de la dramatúrgia BAYREUTH FESTIVAL.
La primera desfilada de la temporada cap al “turó verd”, com s’anomena la muntanyeta de Bayreuth on va plantar el seu teatre Richard Wagner, serà aquest cop un passeig per presumir, veure i ser vist. Contràriament a la tradició, la temporada del Festival Richard Wagner no s’obre aquest 25 de juliol amb música d’aquest compositor, sinó amb la Novena de Beethoven.
L’elit política alemanya i els wagnerians d’arreu del món tindran així una obertura musicalment més lleugereta, en contrast amb el que els espera després. Diumenge s’hi estrena Rienzi, dirigida per Magdolna Parditka i Alexandra Szemerédy en la part escènica i Susanne Stutzmann en la musical, una òpera que fins ara no s’havia representat al festival i que va ser la preferida d’Adolf Hitler. A partir del dilluns es desplegarà el secret més ben guardat d’aquest festival, que celebra el seu 150 aniversari: un Anell del Nibelung amb imatges generades amb intel·ligència artificial, sota la direcció escènica de Marcus Lobbes i dirigida per Christian Thielemann, la màxima batuta de l’univers wagnerià actual.
L’ortodòxia ja tremola i recorda el darrer experiment quant a innovacions tècniques: el Parsifal estrenat el 2023 de Jay Sheib i amb Pablo Heras-Casado a la direcció. S’hi incorporaven unes ulleres de realitat virtual que, per sort, no eren d’ús preceptiu, sinó opcional. L’ocurrència de Sheib va ser acollida amb més queixes que entusiasme. Els anys següents es van llimar asprors. Heras-Casado s’ha consolidat dins l’elitista nòmina de la casa. Ara hi torna, tant per a la reposició de Parsifal com per als dos concerts gratuïts a l’aire lliure.









Gemma Casadevall, Bayreuth (Alemania), 26.07.2024







.jpg)





